" LA MUNTANYA A SANT MARTI "

UN DELS MAJORS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS I CULTURALS DEDICAT A LA MUNTANYA...

AL DISTRICTE DE SANT MARTI

A LA FARINERA DEL CLOT
AMB LA ORGANITZACIÓ DE
LES ENTITATS EXCURSIONISTES DE SANT MARTI






dimecres, 28 de desembre del 2011

15ena MOSTRA D'AUDIOVISUALS I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA



       !!! ULTIMS DIES PER PRESENTAR EL TREBALLS D'AUDIOVISUALS ¡¡¡
 

                       FINS EL DIA 20 DE GENER DE 2012


divendres, 23 de desembre del 2011

diumenge, 11 de setembre del 2011

JA TENIM LES BASES PER A LA PROPERA, MOSTRA DE MUNTANYA DEL 3 AL 17 DE MARÇ DE 2012 ..

AVÍS


ES PRORROGA EL LLIURAMENT DELS AUDIOVISUALS A CONCURS FINS EL 20 DE GENER DE 2012



BASES MOSTRA 15 ena EDICIÓ

15a MOSTRA D’AUDIOVISUALS I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA DE SANT MARTÍ

http://www.mostrademuntanya.cat/

BARCELONA

NORMATIVA CONCURS FOTOGRAFIA

Categories
• Activitats a la muntanya.

• Paisatge.

• Flora i fauna.

Obres

S’admeten fins a tres obres per autor/a i categoria. S’ha d’especificar a quina categoria pertany i quina és l’orientació de la foto per poder-la penjar correctament.

Tema

Únic de muntanya per a les tres categories

Presentació

Les obres han de tenir una mida de 20 x 30 cm. com a màxim. No s’admetran fotografies amb marc imprès o qualsevol tipus de retoc digital.

Les fotografies han d’anar obligatòriament muntades sobre cartolina llisa de 30 x 40 cm de color blanc o negre, sense cap tipus de manipulació, no s’admeten les fotografies muntades amb paspartú. Aquestes mides s’han de respectar rigorosament donat que, durant l’exposició, les fotografies aniran col•locades dins d’un marc, les que no acompleixin aquests requisits seran desqualificades.

Al darrere de cada obra cal fer constar el pseudònim de l’autor/a i el lema o títol de la fotografia, i la categoria. Les fotografies hauran de presentar-se en un sobre tancat, a l’interior del qual hi haurà un full amb el pseudònim, nom, cognoms, correu electrònic, adreça i telèfon de l’autor/a. A més, dins del sobre caldrà posar una còpia de mida normal (10 x 15 cm) de cada obra.

Si és possible, agrairem que s’incloguin les dades tècniques de les fotografies (càmera, pel•lícula, obertura, etc.)

Drets d’Inscripció: La inscripció és gratuïta.

Admissió d’Obres

El termini d’admissió de les fotografies es tancarà el dia 17 de febrer de 2012. Les obres s’hauran de lliurar a qualsevol de les entitats organitzadores o al Centre Cultural La Farinera del Clot (Gran Via de les Corts Catalanes, 837 – 08018 Barcelona).

Premis
General

1er premi: 350 eur i trofeu.

2on premi: 200 eur i trofeu.

3er premi: 100 eur i trofeu.

Categories:

FLORA I FAUNA, ACTIVITATS A LA MUNTANYA I PAISATGE.

• Hi haurà un 1er i 2on premi per a cadascuna de les tres categories consistents en un trofeu.


Popular

• Trofeu "in memoriam" TONI MORENO y GONZALEZ - membre fundador i primer president de la UESMAP (Granada 09/03/61 - Pic d'Alba 19/07/96).

• Trofeu "in memoriam" JOAN RAMON BUIL i MANZANARES - monitor de la secció infantil de la UESMAP (Barcelona 18/07/72 - Pica d'Estats 05/10/96).

• Trofeu "in memoriam" JORDI HERNÁNDEZ i BALLESTER – membre fundador i President de la Secció Excursionista del Foment Martinenc (Barcelona 01/10/65 – Les Masies de Voltregà 27/02/11).

Es concedirà també el TROFEU MAVIGAR a la fotografia-denúncia al medi ambient en muntanya.

• No es concedirà més d’un premi per autor/a a cada categoria.

• Exceptuant els populars que són independents en ser escollits pel públic.

• El veredicte es farà públic durant la cloenda i repartiment de premis el 17 de Març de 2012.

Exposició

L’organització muntarà l’exposició amb les millors fotografies presentades i romandrà oberta al públic del 3 al 17 de març de 2012 al Centre Cultural La Farinera del Clot.

Recollida d’Obres

A partir del 28 de Març fins al 30 d’Abril al local de l’A. E. Icària del C/. Llull, 184, baixos, 08005 Barcelona, de 19.30 a 21.30 h. Totes les obres no recollides dins el termini establert passaran a ser propietat de l’organització de la Mostra.

Només es retornaran per correu postal les obres si han estat trameses acompanyades d’un sobre preparat amb l’adreça de l’autor/a i els segells corresponents.

Jurats

Cada modalitat comptarà amb dos jurats:

• Un jurat d’admissió d’obres, el qual verificarà que les obres tinguin el format, les mesures, la presentació i la representativitat establerts.
• Un segon jurat, format per membres destacats en l’àmbit fotogràfic.
• La fotografia comptarà amb un tercer jurat format pels visitants de la Mostra
• Qualsevol modalitat podrà declarar-se deserta.
• Les decisions dels Jurats seran inapel•lables.

NORMATIVA AUDIOVISUALS

Categories
• Professionals

• Amateurs.

Obres

PROFESSIONALS


S’admet un màxim de dos audiovisuals per autor/a amb una durada màxima de 60 minuts. En cas que hi hagi una participació molt nombrosa, els autors/es han d’escollir un sol audiovisual per participar.

AMATEURS

S’admet un màxim de dos audiovisuals per autor/a amb una durada màxima de 30 minuts. En cas que hi hagi una participació molt nombrosa, els autors/es hauran d’escollir un sol audiovisual per participar.

Suport

Per tal de seleccionar les obres, cal que el personal participant les faci arribar a l’Organització de la Mostra en DVD, tant en la categoria professional com en l’amateur. De preferència el programa emprat haurà de ser VLC media player en alta resolució.

Material Promocional

• Cada autor caldrà que enviï 2 imatges extretes de l’audiovisual i una foto seva amb l’objectiu de ser reproduïdes o exhibides amb motius promocionals de la Mostra.
• Cada fotografia caldrà que porti el títol de l’audiovisual i nom de l’autor/a.
Format desitjat: JPEG.
• Incloure un breu text que presenti a l’autor/a i on consti la seva experiència així com els treballs realitzats.

Tema

La muntanya i el seu entorn (alpinisme, excursionisme, escalada, esquí, barranquisme espeleologia, etc).

Drets d’Inscripció

• La inscripció és gratuïta i limitada, de forma que serà necessari respectar l’ordre de recepció.
• Tota inscripció caldrà que porti un full amb el nom, cognoms, adreça postal, correu electrònic, telèfon de l’autor, format, títol, argument i durada en minuts.
• Les inscripcions caldrà enviar-les abans del 20 de Desembre del 2012 a qualsevol dels centres Organitzadors.

Admissió d’Audiovisuals o d’Obres

• El jurat haurà de disposar de l’audiovisual abans de la projecció per tal de visualitzar-lo i s’haurà de lliurar a l’organització com a màxim el dia 20 de Desembre de 2010, enviant-lo a la Farinera (Gran Via de les Corts Catalanes, 837 – 08018 Barcelona).

• La inscripció es pot fer omplint el formulari que hi ha a la pàgina web www.mostrademuntanya.cat
• Les mateixes obres només podran presentar-se un cop a la Mostra.
• La Mostra està oberta a persones físiques i/o productores de qualsevol país, i hi són convidades a fer-ho.
• Tots els audiovisuals que es presentin en llengua diferent al català o castellà caldrà que portin subtítols.
• L’autor/a certifica que té el copyright i tots els drets de propietat intel•lectual i que té la potestat per tal de distribuir, exhibir i promocionar la pel•lícula en tots els formats fins ara coneguts, fins i tot els referents a Internet universalment. D’igual manera, certifica que respondrà en el cas de qualsevol reclamació en matèria de drets d ‘autor com a únic responsable.

• L’autor/a igualment certifica que té els drets/permisos necessaris sobre la música que serà presentada en públic.

• El/la participant assegura que cap dels continguts de l’audiovisual que aporta a la Mostra vulnera cap dret de privacitat o publicitat d’una altra persona; i que l’ús total dels drets d’aquest audiovisual no vulnera cap dret o copyright de cap persona, o corporació.

• La Mostra convida a tots els guanyadors i guanyadores i els i les productores a utilitzar el logotip de la Mostra en els crèdits de les obres i els premis rebuts. El logotip estarà disponible al web oficial de la Mostra per a tal efecte.

• Els audiovisuals guanyadors passaran a formar part de la videoteca de la Mostra. Aquests es faran servir exclusivament per a consultes internes i per a propòsits culturals de difusió de la Mostra sense ànim de lucre.

• El guanyador o guanyadora autoritza a la Mostra a l’ús GRATUÏT de la seva imatge i a la difusió del seu nom i cognoms en qualsevol activitat de difusió promocional relacionada amb la Mostra.

• Cada participant accepta, segons la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades, que les seves dades personals siguin tractades i recollides en un fitxer de la Mostra. Aquestes dades seran usades només per a finalitats referents a promoció de la Mostra.

• Cada participant podrà, demanar la rectificació, cancel•lació i oposició mitjançant un escrit que podrà dirigir a la Mostra.

• La notificació a les guanyadores i guanyadors tindrà lloc el mes de març i els resultats es publicaran al nostre web.

Enviament de les Obres

• Caldrà fer arribar a l’organització un original i dues còpies de l’audiovisual presentat.

• Tot el material s’enviarà amb ports pagats a càrrec del participant.

• L’organització podrà realitzar un tràiler, si així ho considera necessari, per tal de fer promoció i publicitat de la Mostra.

Projecció

L’Organització es posarà en contacte amb l’autor/a per tal de comunicar-li el dia i l’hora en que haurà de presentar-se per projectar el seu audiovisual

Premis

L’Organització de la Mostra es reserva el dret de canviar els premis per un de valor igual o superior a l’indicat per categoria.

PROFESSIONALS

1er premi: 600 eur i trofeu

2on premi: trofeu

3er premi: trofeu

AMATEURS

1er premi: 400 eur i trofeu

El guanyador de la categoria Amateur a més podrà exposar la seva obra al Festival Explos (França) durant el mes de Juny 2012, fruit d’un acord entre ambdós Festivals, caldrà per aquest motiu que faci subtitulacions al seu treball en francès, el que permetrà fer més difusió de les obres guanyadores i dels/les seus/ves autors/es. D’altra banda, l’allotjament per a dues persones i el desplaçament (en cotxe) fins a Ax-Les-Thermes (Ariège) hi estaran inclosos.

2on premi: trofeu

3er premi: trofeu

AMATEURS: Els audiovisuals que sobrepassin els 30 minuts seran desqualificats.

PROFESSIONALS: Els audiovisuals que sobrepassin els 60 minuts seran desqualificats.

• No es concedirà més d’un premi per autor/a.

• El veredicte es farà públic durant la cloenda i repartiment de premis el dia 17 de març de 2012.

Material:

• La sala disposarà d’un reproductor de DVD, una pantalla i un equip de so. Si fos necessari per a la projecció un altre tipus de material, caldrà que el propi autor/a el porti.

Obres Premiades:

• La Comissió organitzadora es reserva el dret de publicar les obres i audiovisuals premiats amb l’objectiu de promocionar la Mostra.

Jurats

Cada modalitat comptarà amb dos jurats:

• Un jurat d’admissió d’obres, el qual verificarà que les obres tinguin el format, les mesures, la presentació i la representativitat establerts.

• Un segon jurat, format per membres destacats en l’àmbit fotogràfic i audiovisual.

• Qualsevol modalitat podrà declarar-se deserta.

• Les decisions dels Jurats seran inapel•lables.

Per a més informació:

www.mostrademuntanya.cat

http://mostrademuntanya.blogspot.com/

Correus electrònics i telèfon de contacte dels Organitzadors:

informacio@celasenyera.org

aeicaria@hotmail.com

info@sefm.cat

mostra@uesmap.org

Telèfon: 666 79 30 47




divendres, 26 d’agost del 2011

Gerlinde Kaltenbrunner i Ferran Latorre





(Amb Gerlinde al coll del Broad Peak, a 7900 m)
La notícia que a situat a Gerlinde Kaltenbrunner com la primera dona a conquerir els 14 sense oxigen ha reobert l’etern debat sobre la moral i la puresa d’aquest esport tan complex. Els que coneixem a Gerlinde- dir, com diuen alguns, que és una amiga, em semblaria una pedanteria oportunista- i hem compartit algunes expedicions amb ella, ens sumem a aquesta alegria compartida per tota la comunitat d’escaladors.
Aquesta coincidència no és gratuïta: la gent s’alegra en general dels èxits d’aquells que s’ho mereixen i al mateix temps recela d’aquells èxits que són fruit de la sort, o d’estratagemes que busquen dreceres, o que són resultat directament de la trampa. No és aquest últim el cas de Gerlinde, i per això la unanimitat absoluta en felicitar-la. He pogut viure en primera persona, -al Dhaulagiri i al Broad Peak, amb qui vaig compartir ascensió i cim-, que els elogis són més que merescuts. Dona apassionada per la muntanya d’una manera sincera i rotunda, molt preparada física i tècnicament, amb molta iniciativa i una determinació estricta, estem parlant d’una excel.lent muntanyenca, en general i d’una extraordinària himalaista en particular. Pel que he viscut en directe, mai ha renunciat a obrir traça, a prendre el lideratge en moments determinants, a estirar el carro en situacions difícils. Es tracta d’una de les poques “dones alpinista” que he conegut, que realment suma, i molt.
Però convindrem que la nostra admiració ve, més enllà de la força i de la tècnica, per allò tan inconcret i indefinible com el seu ferm compromís amb uns certs valors ètics a la muntanya. Uns valors que encara segueixen en discussió i que li donen, en el fons, aquesta dimensió de passió a l’alpinisme. Però com passa amb conceptes com el bé o el mal,-tots sabem el que són, però no som capaços de definir-los- els valors ètics de la muntanya són molt líquids i esmunyedissos. No ens enganyem, també per Gerlinde. De fet, no he conegut encara a cap alpinista – ni Reinhold Messner-que es pugui dir que sigui 100% pur. Per la simple raó que la total, absoluta i permanent congruència és impossible, i perquè en el fons tampoc sabem definir què és la puresa, perquè ha anat canviant durant la història, o perquè hi ha una diferent versió -per molt propera que sigui- per a cadascú de nosaltres. Encara que tots sabem en quina direcció està, qui és més pur que un altre, i intuïm teòricament en quines premisses es basa. Tots sabem reconèixer el que és pur, però ens costa definir amb paràmetres exactes.
Per tots aquests matisos, costa molt situar el debat. En les últimes entrevistes la gent em pregunta sempre sobre el mateix. Que si l’oxigen, que si l’Edurne, que si Gerlinde … Sense entrar més a fons en el debat, cal dir que és cert que l’estil de Gerlinde en la consecució dels 14 ha estat més pur. Però tampoc vol dir que ambdues escaladores s’hagin situat en extrems oposats. Situem les coses en la seva justa mesura: ni Gerlinde ha estat 100% pura, ni l’Edurne tot el contrari. Gerlinde ha escalat la majoria de les vegades per rutes normals, com l’Edurne, i en moltes ocasions utilitzant sense més remei les cordes d’altres expedicions. És cert que sempre ho ha fet en grups petits i sense xerpes. Però tampoc l’Edurne, quan els ha utilitzat, ha anat acompanyada amb un exèrcit de gent, a l’estil coreà. La diferència per tant, en aquest aspecte és de matís: Gerlinde ha escalat en un estil més lleuger que l’Edurne, sent aquella més incisivament protagonista de les seves ascensions.
Dit això, queda el punt més crític de la discussió, i aquest gira entorn d’una qüestió que es ve arrossegant des dels anys vint i que ja van començar Mallory i companyia. És el recurrent tema de l’oxigen, tema pel qual cada dia em pregunten periodistes i coneguts. Davant aquesta qüestió tan sols afegiré una dada i que cadascú jutgi pel seu compte, doncs ja començo a estar cansat del tema. L’Agència Internacional del Dopping (AID), fa uns anys va dictaminar que utilitzar O2 és dopping. Convindrem que l’alpinisme és més que un esport, però que en qualsevol cas no ha de ser menys que un esport. I que en conseqüència hauríem, si més no, de respectar les mínimes regles de joc que comparteixen tota la resta d’esports. Si assumim aquesta premissa, no hi ha altre corol.lari possible que el de no poder admetre, esportivament parlant, els cims oxigenats com a vàlids. Ara bé: la decisió de la AID, té caràcter retroactiu?. L’Edurne va escalar l’Everest amb O2 el 2001, quan encara no havia dictamen. Què fem amb els cims oxigenats anteriors al dictamen?
El debat segueix sent subtil. En conclusió de moment només puc dir que estrictament l’Edurne ha estat la primera a escalar els 14 i que Gerlinde és moralment la primera en haver-ho aconseguit. Empat tècnic? La història decidirà on se situen les dues escaladores. I de moment, que cadascú de nosaltres assumeixi la seva pròpia resposta.

dimecres, 13 de juliol del 2011

MOSTRA DE TURISME JUVENIL DE BARCELONA

EL PROPER 18 DE JULIOL AL c/ Sant Oleguer 6-8  a les 19 hores

Passi dels videos de David Palmada OJO PELIGRO 
i DEMENCIA SENIL  9a+ del JORDI CANYIGUERAL

dimecres, 29 de juny del 2011

MOSTRA DE TURISME DE BARCELONA

Adreça C/Gran de Gràcia, 190-192
L-3 Fontana


2ª ACTIVITAT DE PROMOCIÓ I DIVULGACIÓ DE LA
MOSTRA D'AUDIOVISUALS I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA 

dissabte, 25 de juny del 2011

LA MOSTRA SERÀ PRESENT A LA MOSTRA DE TURISME JUVENIL DE BARCELONA.




BEN AVIAT PUBLICAREM LES BASES PER A L'EDICIÓ DE LA 15ena. MOSTRA, QUE SE CELEBRARÀ ELS DIES 3 AL 17 DE MARÇ DE 2012. CONSULTEU-LES, JA QUE COMPORTARAN PETITS CANVIS.

dissabte, 4 de juny del 2011

SOMOS INCREIBLEMENTE POLEMICOS.....

Hace pocos dias en el LLotse se produjo un poblema en el descenso del mismo por un grupo de montañeros ... En un comunicado de prensa realizado por el equipo de Edurne Pasaban, muy loable porque en estas aturas no estamos habituados a que nadie absolutamente nadie, o casi nadie.... inicie un solo rescate de altura, hasta aqui todo correcto, el que no es normal es que desde los rescatados o ayudados para sobrevivir, inicien una polemica en contra de los que les sin duda alguna hicieron el que debian o no?

Es de poco agradecido encima criticar con saña actitudes que deberian ser norma obligada en ciertos trabajos.... LA POLEMICA ESTA SERVIDA ....
Les dejo algunas perlas de quien siquiera nombran en el comunicado



Oiarzabal: «Olvidaré esto pronto y me volverá a pasar»


El primer español en hollar los catorce ochomiles del planeta ha pasado por un trance terrible en el descenso del Lhotse. Por suerte, vive para contarlo
****************************************************
FERNANDO J. PÉREZ / CAMPO BASE DEL EVEREST

Día 27/05/2011 - 14.56h

 FERNANDO J. PÉREZ

El alpinista vasco es socorrido en el descenso del Lhotse por miembros del equipo de Edurne Pasabán

Juanito Oiarzabal consumió el lunes una más de las muchas vidas que guarda en una recámara que parece no tener fondo. Un colapso por agotamiento y deshidratación durante el descenso del Lhotse le hizo llegar en camilla al campo base prácticamente inconsciente. Aunque ayer por la mañana ya daba órdenes y gruñía a todo el que no le hacia caso, su debilidad aún era manifiesta. Quizás por ello, sus reflexiones eran las de un hombre cansado de ser noticia no por sus cumbres, sino por sus rescates. No por sus récords deportivos, sino por sus frases altisonantes.

-¿Qué le pasó en la Cascada de Hielo?

-Lo que me pasa siempre, que no me hidrato ni me alimento. Que paso siete días en altura y no meto nada al cuerpo, que me despreocupo. Y luego me da el bajonazo. Sé que tengo que ser más severo con lo que hago, más responsable. Pero claro, ahora, con 55 años... Siempre me ha pasado lo mismo, siempre. Y luego también me he dado cuenta que los últimos años, en los ‘ochomiles’ altos, esos que pasan de 8.400, lo paso fatal. Sin embargo los ‘ochomiles’ bajitos... hasta los ocho mil metros voy como la seda. Así que eso es lo que pasa. Que hay falta de hidratación por un mal comportamiento mío, de no saber cuidarme.

-Pero la ascensión la hizo bien. De hecho fue el primero de su grupo en llegar a la cumbre y volver al campo 4.

-Sí, aunque fue un recorrido largo que nos costó más de lo previsto. Por cierto por una vía preciosa. De todas formas, yo no vuelvo aquí jamás. Es la expedición en la que menos he disfrutado de todas las que he hecho. La situación que se vive aquí es la de sentirnos campistas, no montañeros.

-Pero es porque ustedes quieren, porque han estado esperando a que la montaña estuviese equipada para subirla.

-Precisamente por eso. Porque no me he sentido montañero. Yo me avergüenzo ahora mismo de haber hecho la ascensión de la forma que la hemos hecho. Estoy casi casi arrepentido de haber venido a esta montaña para haberla subido en estas condiciones. Es que no te sientes alpinista. De nada. Y ya la humillación por mi parte, es haber estado esperando días y días para subir a la cumbre porque te están diciendo que van a colocar la cuerda. ¡Pero si yo eso no lo he hecho jamás! En mi vida. ¡Jamás! Esperar a que una expedición comercial te lo coloque todo... Para mí es humillante. No valemos una mierda. Nada. Y eso es lo que se vive aquí, en el Everest y en el Lhotse.

-¿Es la vez que peor lo ha pasado en un ‘ochomil’?

-No. El peor recuerdo lo tengo del K2. Allí estuve a ocho mil metros, solo, perdido y congelado. Allí sí que pensé que me quedaba. Aquí me ha pasado cerca del campo base, rodeado de compañeros y con la ayuda de los sherpas de Edurne y luego de su equipo, que me llevaron en la camilla, por lo que les estoy muy agradecido. El problema que yo tengo es el que siempre me recordaba mi mejor amigo, el difunto Mikel Apodaka, y es que a la semana de pasarlo mal se me olvida. Y acabará volviéndome a pasar.

-¿Cuando empieza a notar que le fallaban las fuerzas?

-No es que te fallen las fuerzas. Notas cansancio porque has hecho una montaña alta, de ocho mil quinientos. Y quiero recordar a la gente que no tienen nada que ver una montaña con oxígeno a hacerla sin oxígeno. Es que lo hemos podido ver estos días, con una persona de 72 años que ha subido y ha bajado, cansado, por supuesto, pero en la mitad de tiempo que nosotros y sin ninguna secuela. ¿O qué crees? ¿Que Carlos Soria es san dios en esto de la montaña?.

-¿Y usted no se plantea seguir haciendo los ‘ochomiles’ con oxígeno?

-Ahora ya no. Ahora ya en absoluto, porque solo me quedan los pequeñitos, me he quitado los gordos. Y los más complicados, todos. Quizá el Dhaulagiri cuando vaya me lo plantee porque es una montaña complicada... pero no. A mí ahora la gente me dirá "es que Juanito ha subido con oxígeno al Lhotse" y les dire "pues no". He subido sin oxígeno y he utilizado oxígeno medicinal para bajar. Porque si no, no bajo. Pero lo acepto. Lo acepto totalmente. No tengo ningún problema. Y si tengo que volver a tirar de oxígeno para no morirme, tiraré. Que ha sido por cierto el caso de Carlos Pauner, que por no utilizar oxígeno ha puesto su vida en peligro. En mucho peligro. Pero tenemos un proyecto, estamos metidos en él, y si lo podemos solventar...

-¿No cree que le están sacando de demasiadas montañas últimamente?

-No. Mira, te voy a contar lo que ha pasado los últimos años. Porque la gente puede llegar a pensar que me están sacando, pero no es verdad. Después de las graves congelaciones del K2 en 2004, volví a los ‘ochomiles’ en 2006 en el Yalung Kang, donde se me abrieron los pies y me vine para casa. Después estuve en el Makalu, donde subí como nunca, aunque me tuvieron que sacar de allá porque tenía los pies congelados. Pero la ascensión, impecable, vamos. Luego me fui con Edurne al Kangchenjunga, donde nadie me sacó de allí.

-Pero en el Annapurna...

-Allí es donde empieza todo este bulo de que si siempre me rescatan. Porque yo hago una ascensión al Annapurna seguramente más limpia que la de 1999. Lo que pasó es que la situación fue la que fue. Se mató un compañero y luego varios medios de comunicación se encargaron de dar caña. Caña a no sé qué. Porque yo lo único que hice allí fue intentar salvar la vida a un compañero. Nada más. Y qué ocurrió, que aprovechando que ese helicóptero estaba en la búsqueda de Tolo, a alguien, no a nosotros, y ahí tienes a Carlos Pauner para que te lo confirme, se le ocurrió la brillante idea de decir "coño, ya que no hemos encontrado a nadie, vamos a intentar un rescate a siete mil metros". Porque si no, hubiéramos bajado igual andando. Que no te quepa la menor duda. Y luego, del Annapurna vengo aquí. Y eso sí, yo pensaba que se iba a dar la misma situación con Lolo. Y esa es la única preocupación que tenía. Encontrar con vida a Lolo. Pero mira, gracias a Dios, o gracias en este caso a Damian Benegas, que lo bajó y por lo que le estoy absolutamente agradecido.

-¿Entonces no tiene la sensación de que lo está pasando mal en las montañas últimamente?

-No. Lo que me da la sensación es que en los últimos años estamos montando muchos shows con el tema de la montaña. Esa sensación sí que tengo. Y me molesta. Sobre todo una persona que lleva toda su vida en este negocio, una persona representativa de la montaña. Y que ahora por ‘h’ o por ‘b’ su imagen, no sé si para bien o para mal, se está desgastando. Y por otra parte, no sé si me interesa ya todo esto, pues me lo estoy pensando.

-¿Se refiere a dejar el proyecto de repetir los 14 ‘ochomiles’?

- Me refiero a que es mucha acumulación de muchas cosas, de demasiada televisión, de demasiados medios de comunicación. Demasiado mundo mediático. Y la gente al final se cansa de uno. Pero bueno, también es verdad que al final es de lo que me gano la vida.

-Primero lo del Annapurna y ahora esto, han sido dos años seguidos en los que ha vivido situaciones parecidas, aunque con final bien distinto por suerte. ¿No le hace reflexionar?

-Si hay algo que me hace reflexionar es que a partir de ahora voy a elegir muy bien con quién ir a los ‘ochomiles’. Porque yo tengo 55 años ya y lo que no puedo andar es cuidando a mis compañeros. Bastante tengo con lo mío como para cuidar de los demás. Precisamente, lo que siempre he dicho es que me tengo que rodear de personas que me suban, entre comillas, y no al revés. Gente que en un momento dado me puedan sacar a mí de un problema y no al revés.. Ese es el planteamiento que me tengo que hacer. En vez de compartir el permiso con este o aquel, me voy solo. Me contrato a un sherpa y me voy solo. Y eso es lo que me tengo que replantear. Y luego también es verdad que no ando como antes, que me cuesta más. Y entonces alguno dirá ‘pues retírate cabrón’. Pues no. Ahora lo hago precisamente para joder a todos esos que dicen que me retire.

dimecres, 1 de juny del 2011

Festival de Cinema d'explos



Els hostes diumenge AM

Els hostes diumenge AM

> CANYIGUERAL Jordi (Espanya)

Jordi és un jove director de 26 anys. Ell treballa com a operador d'estacions de televisió a Catalunya i Espanya. Ha dirigit diversos documentals des de la seva creació el 1999. Recentment va començar a treballar amb els germans Pou en projectes d'extrema puja.

> Guillaume De Maeyer - guanyador Amateur competeix

director de Young, William vindria a viure, i la seva passió per les imatges.
Ell acaba de guanyar el primer concurs i l'aposta explos aficionats que això és només el començament d'una bella història que va començar per a ell!

> CIUTAT VALERA Jordi (Espanya) - el primer premi al Festival de Cinema Amateur de Barcelona

Jordi va rebre el primer premi d'aquest any d'aficionats a la 14a edició de la Mostra d'audiovisuals i fotografia de Muntanya de Barcelona. Com a part de l'intercanvi de col.laboració en el seu lloc, la seva pel.lícula "Ruta dels Annapurna amb BTT" es presenta en explos festival d'aquest any.

-

El jurat del vídeo amateur de 2011:

> Luc Henri Fage - càmera, director

Espeleòleg i explorador, Henry Lucas ha fet moltes pel lícules d'aventura per més de 30 anys.Molts han guanyat premis en festivals a França ia l'estranger i la difusió en els canals nacionals: France 3, France 2, France 5 i Art.
La veu de la saviesa i l'experiència en la competició ;-)

> Evrard Wendenbaum - càmera, director

Evrard és un fotògraf, càmera i l'aventura de pel lícula. Incansable aventurer, que viatja pel món durant 10 anys en els esports d'expedicions.
"Amazones Vertigen" va guanyar el seu primer film nombrosos premis. Actualment està treballant en el primer documental realitzat en 3D, en col.laboració amb Canal +.

> Laurent TRIAY - càmera, director

Escalador, Laurent llança una autodidacta en el tiroteig i el cinema d'escalada. La seva primera pel lícula va ser un veritable èxit en el mitjà, que li va valer de tir en una ambiciosa expedició a Madagascar amb Arnaud Petit. Després d'aquesta expedició, la segona pel.lícula de "Tough Enough" és també un gran èxit. La tercera "A Girl Thing" és el mateix pensament amb sensibilitat real. Des de la seva creació, el mateix any que el primer festival Explosiva, Lorenzo va aconseguir l'alliberament d'una pel.lícula a l'any, dos dels seus muntatges es presenten al festival d'aquest any, incloent un canó de muntatge ha acabat i al cap de Petzl.

> Julien Nadira - càmera, director

Després d'estudiar audiovisuals on va aprendre la mecànica de la producció (guió, rodatge guió, filmació i edició), que va començar a fer pel lícules, esports amb el seu amic Vladimir Cellier, tenen un enfocament de les activitats poètiques la naturalesa de l'esport normes de sortir.
La seva pel.lícula "Tuzgle" ha rebut nombrosos premis a festivals d'arreu del

EXPLOS-FESTIVAL


Invités dimanche AM

Les invités de dimanche AM

Posted by philexplos on mai 28, 2011 in Invités dimanche AM, Non classé | No Comments

> Jordi CANYIGUERAL (Espagne)

Jordi est un jeune réalisateur de 26 ans. Il travaille comme opérateur pour les chaines de télévision en Catalogne et en Espagne. Il a réalisé de nombreux documentaires depuis ses début en 1999. Il travaille depuis peu avec les frères Pou sur des projets d’ascensions extrêmes.

> Guillaume DE MAEYER – gagnant du concourt amateur

Jeune réalisateur, Guillaume aimerait arriver à vivre de, et pour, sa passion de l’image.
Il vient de gagner la première édition du concours amateur Explos et gageons que ce n’est là que le début d’une belle histoire qui commence pour lui !

> Jordi VALERA CIUDAD (Espagne) – premier prix amateur à la Mostra de Barcelone

Jordi a reçu cette année le premier prix du concours amateur lors de la 14° édition de la Mostra d’audiovisual y fotografia de muntanya de Barcelone. Dans le cadre du partenariat d’échange mis en place, son film « Ruta dels Annapurna en BTT  » est présenté cette année au festival Explos.

Le Jury du concours vidéo amateur 2011 :

> Luc Henri FAGE – caméraman, réalisateur

Spéléologue et explorateur, Luc Henri a réalisé de nombreux films d’aventure depuis plus de 30 ans. Bon nombres ont été primés dans des festivals en France et à l’étranger et diffusés sur les chaines nationales : France 3, France 2 France 5 et Arte.
La voix du sage et de l’expérience dans le concours
;-)

> Evrard WENDENBAUM – caméraman, réalisateur

Evrard est photographe, caméraman et réalisateur de films d’aventure. Infatigable aventurier, il parcourt la planète depuis 10 ans lors d’expéditions sportives.
« Amazonian Vertigo » son premier film a remporté de nombreux prix.  Il travaille actuellement sur le premier documentaire jamais réalisé en 3D en collaboration avec Canal +.

> Laurent TRIAY – caméraman, réalisateur

Grimpeur, Laurent se lance en autodidacte dans le tournage et la réalisation de films d’escalade. Son premier film connait un vrai succès dans le milieu, il lui vaut de partir en tournage sur une expédition ambitieuse à Madagascar avec Arnaud Petit. Suite à cette expé, le deuxième film « Tough Enough » est aussi une belle réussite. Le troisième « A girls thing » est du même cru avec une vraie sensibilité. Depuis ses débuts, la même année que la première édition du festival Explos, Laurent réussi à sortir un film par an, 2 de ses montages sont présentés cette année au festival dont un montage en canyon tout juste terminé et réalisé pour Petzl.

> Julien NADIRAS – caméraman, réalisateur

Après des études audiovisuelles où il apprend les mécanismes de la réalisation (Story board, découpage technique, prises de vues et montage), il se lance dans la réalisation de films de sport avec son ami Vladimir Cellier, ils ont une approche poétique des activités de sport nature qui sort des standards.
Son film « Tuzgle » a reçu de nombreux prix dans différents festivals à travers le monde. Le second, « Roc in Cuba » est présenté cette année lors de la soirée de vendredi.

Traduction

EnglishFrenchGermanItalianSpanish

Recherche

TOUT SAVOIR SUR LE FESTIVAL

ABONNEMENT



CONCOURS VIDEO AMATEUR

> LES INFOS
> LES VIDEOS
> LE GAGNANT EST...

Les dernières nouvelles

  • 30/05/2011

Ze video projecteur !

  • 28/05/2011

La librairie Montagne & Aventure

  • 26/05/2011

Samedi night – DJ Lafouche feat. Vlad the mad scratcheur !

  • 26/05/2011

La Wec Family en concert samedi soir

PHOTOS