" LA MUNTANYA A SANT MARTI "

UN DELS MAJORS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS I CULTURALS DEDICAT A LA MUNTANYA...

AL DISTRICTE DE SANT MARTI

A LA FARINERA DEL CLOT
AMB LA ORGANITZACIÓ DE
LES ENTITATS EXCURSIONISTES DE SANT MARTI






dimarts, 6 de maig del 2014




“Ya no puedo ver el Makalu de la misma manera que cuando llegué. Todo ha cambiado y tendré que reconstruir mi motivación sobre un nuevo escenario.”

Son las palabras de Ferrán Latorre desde el campo base del Makalu, después del gran esfuerzo que él y el australiano Ralph Schweizer realizaron el pasado día 2 de mayo para intentar descender al francés Yannick Gagneret, en mal estado, hasta el campo base desde el campo 2.

Aunque consiguieron bajarle hasta el campo 1, en donde otro grupo ya con oxígeno y camilla esperaba, sus esfuerzos fueron vanos.

“Antes de venir aquí, el Makalu era mi ochomil preferido. El recuerdo que tenía de los intentos en el Pilar Oeste convirtieron esta montaña en un templo de los valores más genuinos de la montaña. En el pilar Oeste recuerdo escalar a 7600 m en ese muro de roca rojo que con el tiempo ha resultado ser el lugar más increíble en el que nunca he estado.”

En el campo base se encontró con una sorpresa: allí estaba, en la montaña de Lionel Terray, Jean Couzy, y Yannick Seigneur, otro francés, Yannick Gagneret, con el que Ferrán había compartido campo base en el Lhotse ahora hace un año.

El pasado día 1 de mayo durmieron en el (alto) campo 2 de esta montaña, situado a 7.400m. El día 2 por la mañana el estado del francés mostraba evidentes signos de edema cerebral. Schweizer y Ferrán Latorre decidieron descender con él. “Nos quedamos el australiano Ralph Schweizer y yo a ayudar a Yannick a bajar durante 5 horas por un terreno complicado y bajo un tiempo horroroso hasta el Campo 1, después que por la mañana presentara síntomas evidentes de edema cerebral.”

Le ofrecieron la medicación, y a las 10 iniciaban el descenso. “No podía sostenerse de pie ni dar un paso seguido, y él mismo se dio cuenta de la gravedad de la situación, de la que, tumbado en la tienda, no era tan consciente. El recorrido era el peor para un rescate, buena parte en diagonales, por terreno mixto, no vertical, con cientos de escalones y pasos verticales cortos. Lo bajábamos estirado, de culo, de lado… él colaboraba como podía. Ralph y yo creo que formamos un buen equipo: exhaustos los dos sin haber comido ni bebido casi nada en las últimas 24 y sin tan solo haber dormido ni 5 minutos y todavía con falta de aclimatación, enseguida nos coordinamos bastante bien. Animábamos a Yannick constantemente, que a pesar de las continuas pausas necesarias seguía bastante consciente, y obedecía a nuestras reiteradas y a veces airadas indicaciones.”

Tenían la ilusión puesta en que Yannick no mejoraba, pero tampoco empeoraba, y en la llegada de refuerzos: por radio se coordinaban con Chris Warner y el doctor de Himalayan Experience. El último tramo antes de llegar hasta donde el grupo de apoyo, compuesto por ellos y sherpas de diferentes agencias, se encontraba fue el más duro, “nos quedaba por bajar el último muro de roca. El rescate se ralentizó y el tiempo comenzó a ser infernal y yo no podía dejar de tiritar por el frío y el desgaste.”

Hasta que finalmente, a las 15h, algo por encima del campo 1, situado a 6.700m de altura, se encontraron con Chris Warner, Dan Jenkins y Lakbah, que esperaban con oxígeno suplementario y una camilla. “Me abracé a Chris, antiguo amigo y simpático americano. Y también me fundí en un fuerte y emocionado abrazo con Ralph, un abrazo que nunca olvidaré: lo dimos todo, lo mejor de nosotros y creo que aquel 2 de mayo viví una de las experiencias más duras de mi vida como alpinista. Nada es comparable a las miradas que intercambiamos con Yannick. Nada es comparable al esfuerzo que hicimos metro a metro para bajarlo. Ni ningún paso de escalada extremo en roca, ni ningún paso mixto que nunca haya solucionado, ni ningún metro de nieve blanda que nunca haya tenido que abrir. Nada es, ni nunca será, comparable a cada paso que hicimos los tres juntos hacia abajo.”

Pero no pudo ser. Entre el campo 1 y el campo base, Yannick no aguantó más y falleció. “Todavía no me hago a la idea, y siento un cierto desasosiego con mis decisiones y mi actuación. Y me siento como el médico que no pudo salvar la vida de un paciente. Y es así como hoy, dos días después, me acechan todas las dudas y todos los reproches.”

Son días duros en el campo base del Makalu, que para Ferrán Latorre “ya no es el mismo. Alguien dice que el mundo sigue mientras aquí se para. Y es cierto. Aquí lamentablemente a veces el tiempo se para sin que podamos hacer nada. Y subir montañas como ésta, responde más a volver a poner el reloj en marcha que a ser un gran escalador. A volver a ponerlo en marcha, a pesar de todo el apoyo y el respaldo de mucha gente, a menudo con la angustia de hacerlo solo.”

Las últimas palabras de Ferrán desde el campo base son de agradecimiento y pésame: “Sólo quería dar mi agradecimiento a toda la gente que colaboró en el rescate, y que fueron, con mayor o menor medida, casi todos.

Y sobre todo dar el pésame a los familiares y amigos de Yannick.”


Descanse en paz.

dimarts, 25 de març del 2014


  AGRAÏMENTS  


És un bon moment per al torn dels agraïments, necessari i obligatori perquè sense el suport i la col·laboració que es necessiten, un event com el de la MOSTRA D’AUDIOVISUALS I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA  DE SANT MARTÍ, no seria possible avui en què el factor econòmic i la situació en que es troba el país és molt feble.

Bé amics ara és el moment d’aquests agraïments i reflexions del què ha estat la 17ena. Mostra d’Audiovisuals i Fotografia de Muntanya de Sant Marti.

El passat dissabte 22 de març va estar la culminació de tot un any de treball, cal dir que  a nosaltres el resultat  ens ha semblat espectacular amb una assistència continuada de públic, 12 dies de projeccions, conferències i d’una qualitat més que acceptable, amb especialistes en el món de la muntanya, de renom dins l’alpinisme, com ARACELI SEGARRA, JAVIER CAMACHO, JORDI SARAGOSSA, EUGENI ROSSELLÓ, OSCAR CADIACH, I XAVIER AYUSO..

El més important sens dubte és la unió d'entitats per poder dur a terme certàmens d’aquesta envergadura, aquesta ha estat sempre la idea de les 4 entitats que formem l’organització, doncs cal el factor humà i logístic per  desenvolupar els treballs d’organització, no només amb el muntatge  i desmuntatge, sinó que durant tot l’any s’ha d’anar poc o molt treballant i cercant noves idees per assolir un bon nivell any rera any.

Agrair als participants dels Audiovisuals al concurs AMATEUR I PROFESSIONAL tot esperant que tant els premiats com els que no ho han estat ens tornin a donar suport,  participant en les properes edicions.

Pel que fa al concurs de fotografia igual, que insisteixin , el resultat ha estat magnífic de participació i qualitat. 

Pel que fa  a l'organització en general, és més reduïda per raons d’operativitat, però esperem seguir endavant.

·        L’ Ajuntament de Barcelona és el patrocinador de la MOSTRA des de l'inici allà pel 1997,  17 anys de Mostra creiem que ja és una fita important i això ens dóna ànims per continuar.

·        La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya  FEEC també és un important  suport tant en difusió com en el ajut econòmic.

·        I els espònsors, la crisis amb la seva agudesa i persistència a minvat el recolzament del suport que necessitem, que per a nosaltres és importantíssim, són de fet una peça bàsica i clau per donar una magnitud i ajuda als espectadors i premiats, que esperem que es pugui superar.

·        Fa dos anys que  comptem amb la incorporació de la Llibreria HORITZONS que ha instal·lat  una paradeta de llibres de muntanya, i a més per iniciativa pròpia ha anat oferint com a obsequi  un llibre de muntanya a cada conferenciant que ha participat en la Mostra.

·        La incorporació de les xarxes socials també ajuden en la difusió.

·        Edició de 2500 programes de mà, 1000, cartells, etc.

·        Edició a la REVISTA GOOL NATURA   la inclusió del programa i distribució per botigues especialitzades  d’esports de tot Catalunya  en una quantitat de 15.000 exemplars incloent ANDORRA en dues trameses

·        Revista VERTEX de la Federació d’entitats excursionistes de Catalunya  on publiquem un anunci amb una tirada de 27.000 exemplars a tots el federats i entitats federades.

·        Pagina web i blog enllaçats entre ells,  potenciant la nostra difusió a través d’internet.

·        Confecció de vídeos promocionals de la mostra a partir de las fotos i vídeos participants .

·        La inestimable col·laboració del CENTRE CULTURAL  LA FARINERA DEL CLOT  des de la Direcció del Centre i de tot el seu personal amb  ajuda notable i amabilíssima.

·        La connexió entre FESTIVALS com el d’EXPLOS d’Ax Les Thermes a l’Ariège (França) en la que fem l'intercanvi dels guanyadors dels amateurs en Audiovisuals.  Ja fa 3 anys que es fa. I una continuada relació d’intercanvi d’informació

·        Estem estudiant la possibilitat d’ampliar amb altres concursos i festivals per tal de tenir més contactes i coneixements.

·        El nostre SPIKER  Carles Lucas Giralt és el gran conductor de l’event durant molts dies, amb una gran preparació i tota la feina que això li comporta, ja fa cinc anys que comptem amb ell i esperem que ens vulgui ajudar molts anys més.

·        El servei de Catering a la cloenda servit per el BAR DE LA FARINERA DEL CLOT

·        La empresa MAVIGAR  Serveis Integrals, S.L en tot el suport logístic  i administratiu.

·        El voluntariat de socis i amics de les Entitats que formen l’organització que puntualment dóna el suport que els  hi demanen.

·        Els Jurats de fotografia i Audiovisuals son bàsics per un perfecte desenvolupament de tot el treball, demostrant-nos  la seva professionalitat, la responsabilitat és prou evident davant la qualitat en ambdós estils, és realment una feina feixuga i la fan voluntàriament, com tantes coses a la Mostra.

·        La millora i confecció de tràilers dels films, les entrevistes diàries dels participants.

·        Trofeus i premis tan en els trofeus com en metàl·lic  són sens dubte un al·licient per a tothom.

·        L’equip humà en els moments puntuals de preparació i muntatge i desmuntatge és molt important i comptem amb la base de les nostres entitats.

·        Sens dubte un dels al·licients més importants de la MOSTRA són els premis IN MEMORIAM que donem cada any en record dels tres companys que es varen quedar pel camí, ens hi ajuda el públic assistent amb la seva votació popular.

 

És possible que hem deixi algú i de ben segur que sense la seva feina el resultat final no seria el que inicialment buscàvem

 

Organització de la Mostra.

OSCAR CADIACH - .

MES ENLLÀ DEL KUMBHARMA  Escalada dels 14 pics més alts del món fets pel Sherpa nepali Mingma

Presentació de l'esdeveniment " HIMALAIAN  CHALLENGUE  14+1X8000.


EUGENI ROSELLÓ




FERMI MARCÓ



ROGER GRANEL I EL GERMANS OSCAR I ALBERT MASÓ











JORDI SARAGOSSA



RICART MORAN.